Hi va haver un alçament militar en diversos punts del Principat de Catalunya i també en algun d’Espanya a principis d’octubre de 1869. És un moment de molta agitació política i és també una època en què els homes i dones viuen defensant els seus ideals, no com ara. Aquí es vivia amb molta intensitat el que passava a les corts i, un clar exemple, és que una bona colla de diputats eren bisbalencs o de la zona. Anant al tema, els republicans federals van decidir sublevar-se per aquestes dates. Estaven en desacord amb el govern i la pressió que exercia el bàndol monàrquic i se sentien molt maltractats. Ells defensaven un estat confederal. Cap d’aquests alçaments va triomfar. Tots van ser ràpidament dissolts, tret d’un, que va ser el més significatiu, per dir-ho d’alguna forma, que és el que hi va haver a la Bisbal.

A la província de Girona, l’objectiu era reunir homes suficients com per avançar tots cap a Girona i destituir el govern militar. Les ordres havien d’arribar del diputat Sunyer i Capdevila, que dirigia un agrupament d’homes al sector de Figueres. També hi havia homes agrupats al sector de la Selva, Bescanó-Bordils, Olot-Ripoll i, finalment, al Baix Empordà. Aquí, els republicans de la comarca es van reunir a la Bisbal a l’espera d’unes ordres d’avançar cap a Girona que no arribaven mai. I, a més, les notícies no eren gens esperançadores. Tots els bàndols sublevats estaven sent anorreats. Sabent això, les tropes del governador van decidir atacar el punt més fort i que encara els podia fer mal, i van venir cap a la Bisbal. El sector d’aquí estava comandat pel guixolenc Pere Caimó. Resultat de l’enfrontament, que va durar unes hores i es van saldar amb alguns morts, les tropes van tornar amb la cua entre cames cap a Girona. Això sí, havent agafat a Caimó, que seria sotmès posteriorment a un consell de guerra pel general Prim, un altre català i Ministre de la Guerra. No van arribar les ordres des de Figueres (el grup ja s’havia dissolt) i els de la Bisbal, alertats pel perill que les tropes del governador tornaven amb un tren d’artilleria, no van voler que hi hagués vessament de sang i es van dissoldre tornant a les seves respectives poblacions.

Molt per sobre, això és el que es coneix com el foc de la Bisbal o 6 d’octubre de 1869 que, durant anys i, fins i tot després de la guerra civil, va ser una data molt significada a la població. El costum de commemorar-lo, però, es va anar perdent i avui fa 138 anys d’aquells fets.

Hi va haver una cinquantena de ferits, 15 morts de la tropa i vuit morts entre civils i persones del bàndol republicà.